dijous, 30 de març de 2017

Codi 43 : Càndid o L'optimisme de Voltaire

El aquest club de lectura sempre deixem lloc pels clàssics ja que pensem que: 

a. Una bona programació ha de tenir mostres de totes les èpoques i,

b. Els clàssics ens permeten discutir sobre l'evolució de la literatura a nivell de narrativa o  de temàtica.

I aquest mes d'abril ens toca el clàssic de l'any. Ni més ni menys que Càndid o L'optimisme de Voltaire. Paraules majors! Per iniciar-nos que millor opció que consultar el dossier de l'obra.





dilluns, 13 de març de 2017

Codi 42 Bis : Indecències d'Alan Bennett

Un criteri habitual (i molt bàsic, s'ha de reconèixer) per escollir els llibres del club de lectura és la seva llargada. El temps és limitat i si els llibres superen les 400 pàgines pot ser complicat que les persones que participen al club se'ls puguin acabar. Però curiosament al contrari, que el llibre sigui massa breu, pot ser un impediment per escollir altres llibres. I aquest és el cas d'Indecències d'Alan Bennett, un recull de dos contes llargs força divertits, però que es quedaven curts (mai millor dit) per a les necessitats d'un club de lectura. 



Però això no vol dir que el llibre no valgui la pena. Les dues històries, El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, tenen un bo to còmic basat en un costumisme molt anglès (molt flegmàtic). En la primera, un vídua que treballa fent de pacient imaginària pels estudiants de medecina decideix tenir companyia a partir de llogar una habitació a parelles joves. Una d'aquestes parelles, però, decidirà pagar-li en "espècies" d'una forma força atrevida.

En la segona història Graham Forbes amaga la seva condició homosexual a la seva mare a través del matrimoni amb una dona força rica però no gaire agraciada, la Betty. La seva situació es complicarà amb l'intent de xantatge d'un dels seus amants.

Si alguna vegada heu llegit a Alan Bennett ja sabeu el que podeu trobar en aquestes històries: humor anglès de tradició clàssica (però que en aquest cas deixa amb la sensació d'haver pogut oferir més).

Codi 42 : Segones parts...

... no sempre han de ser dolentes, però sí que és cert que les sèries literàries canvien el concepte que podem tenir d'un autor o d'un llibre, ja que ens podem trobar davant de seqüeles inferiors a l'original que, al cap i a la fin, poden acabar desvirtuant els mèrits inicials. O que poden provocar un cert distanciament dels lectors, al pensar aquests que s'han d'embarcar en una successió de llibres (llegir és invertir temps i no sempre et pots plantejar iniciar una sèrie).

 
Doncs en aquest cas us hem de dir una cosa: El projecte Rosie té segona part! Es diu El efecto matrimonio (Salamandra, 2015). Lògicament no entrarem a explicar l'argument per no avançar esdeveniments de la primera part, però sí que aquest tipus de moviment ens recorda algun altre exemple com la sèrie Wilt de Tom Sharpe o de Conejo de John Updike (tot i que aquesta sèrie no és del tot de humor). Perquè està clar que l'èxit d'una possible sèrie recau sobre el carisma del protagonista. Serà Don Tillman, aquest peculiar professor australià de genètica, prou interessant com per consolidar una sèrie pròpia?