dijous, 20 d’octubre de 2016

Codi 38 : La col·laboradora d'Empar Moliner

Després de la tertúlia sobre La suerte de Jim de Kingsley Amis amb un humor molt anglès (tant que, a vegades, era difícil trobar-lo) ens anem cap a l'altre extrem per gaudir d'un humor molt més proper de la mà d'Empar Moliner. Llegirem La col·laboradora i el dossier el podeu consultar ja a la pàgina de sempre.


dijous, 13 d’octubre de 2016

Codi 37 Bis: ¡Menuda bomba! d'Evelyn Waugh

Quan ens vam posar a crear la programació d'humor d'aquest any vam elaborar diferents propostes que van anar patint diferents canvis fins a conformar el menú definitiu. En el procés, però, vam haver de descartar llibres que també podrien haver entrat amb tota justícia però que, per diferents motius (temes i orígens repetits sobretot) van perdre el lloc. Així que vam pensar que seria una bona idea reivindicar-los encara que fos per mitjà del bloc del club de lectura. D'aquesta manera, a cada sessió us comentarem quin llibre podríem haver llegit en una proposta alternativa.

I, per començar, en el codi 37 (tertúlia d'octubre de 2016) en algun moment es va plantejar la lectura de ¡Menuda bomba! d'Evelyn Waugh. 

En aquest clàssic de l'humor (aquest concepte de clàssic va ser el que va ocupar La suerte de Jim Kingsley Amis) Waugh ens explica la història del periodista William Boot, un humil periodista de províncies que, per error, és enviat com a corresponsal del Daily Beast a l'imaginari país africà d'Ishamaelia a cobrir un possible conflicte bèlic. Una tasca que Boot intentarà portar a terme amb més bona voluntat que habilitat.

¡Menuda bomba! comparteix també alguns temes comuns amb La suerte de Jim com pot ser la societat de classes anglesa però destaca com una de les primeres crítiques al paper, a vegades miserable, dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar de forma més o menys fidel sobre conflictes de diferents parts del món i el paper de la política internacional on la "vella Anglaterra" segueix apareixent com a poder colonial.


Codi 37 : Angry young men

Una de les gràcies del gènere d'humor (i també un dels seus perills, s'ha de reconèixer) és que acostuma a ser fruit d'una tradició literària i social. D'aquesta forma podem experimentar com entén l'humor cada societat (i cada autor) i, tot i que a vegades pot significar que no acabem de connectar amb algun llibre, sí que ens pot aportar tot un bagatge cultural a la lectura. 

Això és especialment present a La suerte de Jim tant a nivell de contingut com formal. El llibre funciona sobretot com a crítica d'un cert nivell social anglès de classe alta més preocupat per la vida en societat, per molt buida que estigui, i per reivindicar "la vella Anglaterra"(*) que no per aportar alguna cosa útil al món anglès contemporani. Una estructura social que pateix el protagonista, Jim Dixon, en el seu afany per sobreviure social i professionalment en aquesta antiga estructura.

Si investiguem sobre l'origen del llibre podem descobrir que aquest llibre, i el seu autor Kingsley Amis, va formar part d'un moviment literari dels anys cinquanta al Regne Unit, anomenat Angry young men, format per una sèrie d'autors que intentaven precisament això: denunciar i atacar l'existència d'una classe alta i els seus privilegis socials en contraposició a una classe treballadora que sortia molt malament parada de la postguerra.

Està clar que, amb aquest objectiu en ment, aquests llibres van tenir l'impacte més profund al mateix mercat anglès i que un lector de fora d'aquest àmbit pot tenir dificultats en comprendre el nivell de crítica que aquest moviment proposava (això és probable que ens passi amb la tertúlia La suerte de Jim d'aquest mes). Només s'ha de veure la llista d'autors per veure que els seus noms no han tingut gaire recorregut en les nostres editorials, llibreries i biblioteques (amb l'excepció que confirma la regla, Harold Pinter): Kingsley Amis, John Osborne, Alan Sillitoe, Michael Hastings, Bill Hopkins, John Wain...

En definitiva, podem assumir que aquest any el nostre viatge lector ens ha de portar a experimentar un altre tret social que defineix les nostres societats: la capacitat de riure i amb quins temes ho fem. I La suerte de Jim és un bon repte!

(*) És curiós observar com hi ha temes recurrents. I al Brexit famós ens podem remetre.