dissabte, 14 de maig de 2016

Codi 35 : Control absolut


Un cop llegit El Círculo podem intuir algunes de les tendències que les noves tecnologies ens poden aportar en un futur molt i molt proper. Lògicament, el llibre ens serveix com a  avís sobre l’abús d’aquest tecnologies i sobre la manca de llibertat que aquest abús podria provocar. Però no podem deixar de banda els evidents avenços que les tecnologies de la informació i els seus derivats ens han aportat.

Dave Eggers és un bon exemple d’escriptor que ha pogut dirigir la seva obra completament gràcies a les facilitats que li han ofert aquests productes tecnològics. Així, ha pogut lluitar contra el conservadorisme del mercat editorial (editors, llibreters i impressors) per poder crear l'editorial McSweeney’s que publica una revista de reputat prestigi i que canvia de format a cada número, Timothy McSweeney’s Quaterly Concern, així com revistes en format DVD, pàgina web, llibres de poesia... L’editorial també ha publicat els volums relacionats amb el seu projecte de foment de la lectura 826 Valencia.

A més, aquesta llibertat a l’hora de publicar i la possibilitat de controlar el producte final ha permès a Eggers innovar en el disseny dels seus propis llibres com podem veure a Ahora sabréis lo que es correr, on la narració comença a la pàgina de coberta. En un exemple de que tenir el control absolut (d’un mateix això sí) a vegades pot significar tot un món de possibilitats personals.

dimarts, 3 de maig de 2016

Codi 35 : El círculo de Dave Eggers

Ningú no pot negar la importància actual de les xarxes socials. No tothom en té un perfil però és estrany trobar algú que no hi participi d'alguna forma (directa o indirecta). En l'ús d'aquestes tecnologies, que a alguna gent li sembla que busquen substituir les relacions personals directes, poca gent s'ha parat a reflexionar sobre l'evident pèrdua d'intimitat que poden significar. Per això hem considerat interessant incloure a la programació d'aquest any a El círculo de Dave Eggers, com un primer intent de tractar de forma fantàstica el poder de les xarxes socials i les companyies que les promouen.


Com sempre, i per començar, podeu consultar el dossier.

Codi 34 : Hanif Kureishi i la intimitat

Algú que hagi "tastat" a Hanif Kureishi per primer cop amb El cuerpo es podria fer una idea equivocada del seu estil i pensar que la seva obra té un punt d'espectacle i de fantasia. Però no podria estar més lluny de la realitat, ja que si haguéssim d'agafar a un autor com a exemple d'escriptor "realista", Kureishi podria tenir tots els números. 

Més encara quan estem parlant de l'obra d'un autor que s'ha format a partir de l'anàlisi lúcid, dur i honest de la intimitat personal. No és estrany que una de les seves obres més conegudes es tituli directament Intimitat (si no l'heu llegida, ja esteu trigant!). Però si agafeu qualsevol dels seus recomanadíssims reculls de contes (Siempre es medianoche o Amor en tiempos tristes), llibres com El buda de los suburbios (dur però també molt divertit) o fins i tot els seus guions de cinema (Mi hermosa lavandería, per exemple), podreu comprovar que aquest escriptor anglès d'arrels pakistaneses molt presents a les seves obres, prefereix transitar pel sempre complicat món de les relacions humanes i travessar la pell dels seus personatges amb una prosa contundent però rica en contingut que no deixa a ningú indiferent.

Kureishi s'ha proposat fer-nos viatjar, sí, però no a l'espai sinó a una dimensió encara més desconeguda i, fins i tot perillosa: la de l'ésser humà i el seu univers de persones i conceptes que l'envolten (família, amics, companys, compromisos, obligacions, desitjos...).

Codi 34 : I demà serem clons...

Comencem aquesta entrada parafrasejant un llibre de John Varley, Y mañana serán clones, per situar-nos. El cuerpo de Hanif Kureishi ens ha apropat una possible solució a un problema ara per ara irresoluble: la vellesa i, en definitiva, la mort. És veritat que, segurament, la seva intenció no anava tant en aquesta direcció sinó, més aviat, en la voluntat de reflexionar sobre el concepte de persona, l'experiència i les segones oportunitats. Però podem comprovar que, sigui quina sigui la seva aproximació, molts escriptors han tractat aquest tema.

Un dels temes clàssics és l'aparició dels clons, com el primer llibre que hem citat, que escriptors com Kazuo Ishiguro amb No em deixis mai (que també hem tingut el plaer de llegir aquest any), Michael Marshall Smith amb Clones (el títol en anglès Spares és més significatiu), Kate Wilhem ja l'any 1977 amb La estación del crepúsculo o John Scalzi amb La vieja guardia, per dir alguns, han anat tractant aquest tema amb més o menys fortuna.

Però els clons (així com els robots) ja es comencen a veure una mica superats per la tecnologia i quan parlem de tecnologia que ens permeti ser immortals (perquè estem parlant d'això, no?) ara ja podem oferir una altra possibilitat: la transferència de la nostra personalitat a mitjans informàtics en el que seria l'aparició d'alguna forma d'intel·ligències artificials (tot i que amb base humana). En aquest cas és especialment interessant l'obra d'autors com Charles Stross (Accelerando) o  Greg Egan (Ciudad Permutación), tot i que ja us avisem, no són lectures fàcils. Però, es clar, quan ens posem a filosofar sobre què significar ser humà o les possibilitats de transcendir el nostre límit físic i temporal ja podem assumir que haurem de transitar per espais desconeguts!