dijous, 21 d’abril de 2016

Codi 34 : El cuerpo de Hanif Kureishi

Per la sessió d'abril hem canviat completament de rumb. De la prosa extensa i irònica de Michael Chabon passem a la narrativa honesta i dolorosa de Hanif Kureishi. Potser El cuerpo no està a l'alçada d'altres llibre de Kureishi com El buda de los suburbios o Intimidad, però té prou entitat com per proporcionar una bona vetllada discutint les seves bondats.

El dossier el podeu consultar a la pàgina habitual.

dijous, 7 d’abril de 2016

Codi 33 : En imatges

No, no hi ha versió cinematogràfica de El sindicat de policies jueus. Ni tampoc de cap altre llibre de gènere de Chabon. Però sí que es va portar a terme l'adaptació d'un altre dels seus llibres: el francament recomanable Chicos prodigiosos (Anagrama, 1997). I destaquem aquesta pel·lícula per diferents motius. Primer perquè és molt bona (i això ja hauria de ser prou com per veure-la la propera vegada que la facin per algun canal perdut de la TDT) i segon perquè és una pel·lícula al voltant del que significa ser escriptor i de les dificultats del món literari (sobretot si has tingut una primera novel·la de gran èxit i tothom espera des de fa anys la segona).


La pel·lícula té la gran sort d'haver estat dirigida per Curtis Hanson, que ja havia fet un gran paper amb L.A. Confidencial de James Ellroy, i de comptar amb la presència de grans actors com , o Potser aquesta adaptació no arriba a desenvolupar completament aquest sentit del humor quotidià tant present a l'obra de Chabon, però sempre mereix un visionat.

Codi 33 : Michael Chabon, sempre al límit del gènere

Normalment podem identificar fàcilment a aquells autors que es dediquen clarament a la novel·la de gènere (ciència-ficció, fantasia, terror...) d'aquells que no ho són. Al cap i a la fi, les coordinades temàtiques de cada gènere ja permeten establir els límits entre les obres. Tot i així, hi ha escriptors que els agrada moure's en la frontera entre gèneres. Ja sigui per una forma de reivindicar la riquesa de la literatura o com una forma d'aprofitar altres recursos per les seves obres.

Michael Chabon és clarament dels primers. Amant de la literatura de gènere és habitual que les seves obres incorporin elements relacionats amb la cultura popular. No és estrany llavors que el seu llibre més conegut, Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay, tingui com a protagonistes a un parell d'autors de còmic americans que intenten triomfar en els Estats Units de la Segona Guerra Mundial gràcies al còmic de superherois. Un exemple clar de com incloure temes de fantasia dins d'un llibre costumista.

Tampoc és estrany que altres llibres d'ell transcorrin pel seva atractiu món de la sèrie negra. Com a exemple tenim aquest mateix El sindicat de policies jueu, Els misteris de Pittsburgh (la seva primera novel·la i que el va catapultar a l'èxit més immediat) o La solución final (un llibre que ret homenatge a les obres d'Arthur Conan Doyle).

Tot s'ha de dir, la seva darrera novel·la, Telegraph Avenue, es desenvolupa per camins més socials i fora de l'àmbit fantàstic ja que sembla que aquestes petites incursions en la novel·la de gènere han provocat que la seva obra es tingui menys ben considerada per la crítica.