divendres, 8 de gener de 2016

Codi 31 : Escorxador-5 de Kurt Vonnegut

A vegades, quan s'elabora el menú del Pla 9 de cada any, tenim l'objectiu de poder incorporar llibres concrets a l'oferta. Llibres que, en algun moment o altre, volem que siguin part de l'experiència lectora d'aquest club de lectura. Aquest és el cas d'Escorxador-5 de Kurt Vonnegut. És un llibre peculiar, a mig camí de molts gèneres diferents i podria haver entrat en moltes programacions futures (llibres d'humor, anti-bèlics, surrealistes...), però sempre se l'ha considerat, aquest sí, un gran clàssic de la ciència-ficció. Per aquest motiu havia de tenir un lloc en aquesta relació de llibres de ciència-ficció (encara que no ho sembli) que us proposem aquest any. Sabem que és un llibre estrany (que no difícil de llegir) i que pot no arribar a tothom... Però ningú va dir que participar en el Club de Lectura Pla 9 hagués de ser una experiència fàcil!

Com sempre, podeu consultar el dossier corresponent. 






Codi 30 : Never say never

Quan Kazuo Ishiguro va publicar aquesta novel·la d'aires distòpics, no semblava gaire còmode amb l'etiqueta de ciència-ficció que molta part del públic adjudicava al seu llibre. Segurament la por de que el llibre fos relegat a la lectura de gènere (i amb menys públic potencial) el va portar a qüestionar sovint aquesta classificació.

Tot i això, finalment Kazuo Ishiguro semblar haver acceptat que el gènere fantàstic també pot tenir una forta presència amb la seva obra i, després de Never let me go, ens ha sorprès amb una altra novel·la plenament fantàstica com The Buried Giant. En aquest cas, de forma molt més directa, Ishiguro planteja una història de caràcter artúric amb personatges que van a la recerca de diferents objectius i amb la característica narrativa d'Ishiguro plena d'aspectes sense explicar i amb els personatges perduts en el seus mons propis, en aquests paisatges onírics tant plenament de l'autor (només cal llegir Los inconsolables per comprovar-ho).




Codi 30 : En imatges

Al llarg de les diferents entrades d'aquest bloc sobre les adaptacions a d'altres mitjans que han patit (a vegades de forma dolorosa) alguns dels llibres que hem llegit, hem pogut observar que s'ha de tenir un bon nivell de compromís amb l'obra perquè l'adaptació sigui prou destacada o, com a mínim, prou respectuosa amb l'original.

Per sort, amb No em deixis mai, el compromís dels creadors de la pel·lícula corresponent, encapçalats pel director Mark Romanek, va permetre crear un producte molt proper en sensibilitat al text de Kazuo Ishiguro. Un llibre tant emocional necessitava una aproximació que s'agafés el seu temps en crear l'atmosfera adequada. Lògicament el treball de la fotografia, en aquest cas, va ser essencial per transmetre l'ambient melancòlic i determinista del llibre.