dimarts, 26 de maig de 2015

Codi 26 : Els invents de B.F. Skinner (2)

Seguint amb els experiments/invents més interessants de B.F. Skinner ens trobem amb una "màquina d'ensenyar": un ordinador primitiu que mitjançant una programació bàsica anava oferint preguntes als estudiants d'una en una. Si l'estudiant responia correctament rebia un premi (aplicant les teories conductistes del reforç positiu). Aquesta màquina permetia treballar una àmplia varietat de matèries i, a part d'oferir (un altre cop) un sistema segur i controlat d'aprenentatge, també permetia aplicar un ritme adequat a les necessitats de cada estudiant. És un altre exemple de l'interès d'Skinner per millorar la vida de les persones a tots els nivells; en aquest cas l'educatiu.

Per a Skinner aquest tipus de màquina permetien a més que l'estudiant desenvolupés habilitats pròpies d'aprenentatge amb un sistema molt pràctic. D'aquesta forma, l'estudiant millorava la seva concentració i reduïa el nivell de distraccions. 


Codi 26 : Els invents de B.F. Skinner

Com a bon científic, B.F. Skinner va intentar aplicar les seves idees mitjançant diferents tipus d'experiments. Alguns d'aquests experiments es van fer amb coloms, altres amb rates i alguns (si es poden anomenar experiments) amb humans. Un dels més famosos va ser la creació d'un tipus avançat de bressol pels infants anomenat "air crib". 

L'objectiu d'Skinner era clar: alleugerir la feina dels pares i millorar la vida dels infants mitjançant la creació d'un bressol tancat amb control de temperatura i humitat. Aquest ambient controlat permetia reduir el consum i la neteja de llençols i roba i oferia a l'infant un espai confortable i segur. 

Sembla ser que aquest invent aconseguia tots aquests objectius, però l'opinió pública va considerar aquest aparell com un experiment amb infants i, per tant, la valoració va ser força negativa (tot i que es van arribar a criar més de 300 infants en aquest tipus de bressol).

Si teniu curiositat aquí teniu una foto:


I, si teniu més curiositat, aquí teniu un article de la revista Observer. 

Codi 26 : Walden 2 de B.F. Skinner

Un tipus de llibre que encara no havíem tastat al llarg d'aquest curs és el de la utopia científica. És a dir, llibres que intenten com es podria implementar una teoria científica concreta. En aquest cas ens trobem davant l'ús de teories conductistes per desenvolupar una comunitat utòpica anomenada Walden 2. L'educació, la cultura, l'economia o el paper de la política són alguns dels temes que es tracten en aquest interessant llibre del psicòleg B.F. Skinner.

Com sempre, podeu consultar el dossier a la pàgina habitual.


dissabte, 16 de maig de 2015

Gènere distòpic : la ciència ficció

Si analitzem rigorosament molts dels llibres utòpics i, sobretot, distòpics, podem arribar a la conclusió que la majoria es poden englobar dins d'un gènere molt més ampli com és la ciència-ficció. Fins i tot obres com 1984 o Un mundo feliz que són fruit d'èpoques molt concretes on el món encara experimentava amb la política i aspirava a trobar un model social més just i igualitari, entrarien dins d'aquest gènere.

Per desgràcia, la realitat ens ha demostrat que, per ara, no hem trobat un model prou beneficiós pel conjunt de la humanitat i, a més, semblaria que hem gastat la nostra capacitat d'implantar nous sistemes socials (potser per la por de trencar amb l'actual). Això s'ha vist clarament en els llibres de ciència-ficció que ara, en molts casos, presenten societats molt properes a la nostra i amb elements distòpics molt més subtils que ens demostren que el gran triomf del sistema ha estat fer veure que el sistema funciona. Un sistema econòmic i social que es manté pràcticament inalterable gràcies a disposar de sistemes de control de la població més soterrats que es basen en provocar en el ciutadà la il·lusió que no hi ha un model social millor i en un consum continuat que ofereix una sensació de felicitat momentània.

A partir d'aquest estat de la realitat, és normal que els escriptors de ciència-ficció ja no siguin tant obertament distòpics, ja que no fa falta imaginar un món futur distòpic quan el real ja ho és de formes més soterrades. Tot i això, alguns visionaris com William Gibson ja van explorar la potència i els perills de les societats interconnectades en títols com Neuromante o Mona Lisa acelerada (que són els orígens d'un subgènere distòpic com el cyberpunk) o alguns com Richard Morgan ens va portar cap a un món de neoliberalisme extrem on han desaparegut els estats i les multinacionals dominen el món en el seu llibre Leyes de mercado. Fins i tot alguns llibres com La larga marcha d'Stephen King (tot i que no es descriu la societat) o Snow Crash de Neal Stephenson (cyberpunk amb el llenguatge com a arma viral) podrien considerar-se llibres indiretament distòpics que critiquen una societat indirectament totalitària. Perquè aquest sembla el camí de la ciència ficció més actual: elaborar una literatura distòpica tant subtil com és la societat que ens envolta i en contraposició a la novel·la juvenil que hem vist en un post anterior que sí que ha agafat el relleu pel que fa a la distòpia més "tradicional" (si es pot dir així).

Codi 25 : Distòpies juvenils

A vegades els camins de la literatura són inesperats i els gèneres s'obren camí de la forma més sorprenent. Aquest és el cas del gènere distòpic, que va néixer amb l'objectiu de criticar la societat del moment a partir de faules polítiques i que, sorprenentment, ha vist com ressorgia amb força gràcies a la novel·la juvenil. 

És cert que és un tipus de literatura que pot apel·lar al públic jove: els llibres distòpics parteixen de la creació de societats totalitàries que intenten controlar la llibertat personal dels seus ciutadans i que provoquen l'aparició de cèl·lules rebels que lluiten contra el sistema. Amb aquesta base no és d'estranyar que els joves s'identifiquin amb aquests llibres i, tampoc és d'estranyar que les editorials i els autors hagin adaptat aquest discurs a la realitat adolescent. Al cap i a la fi els joves "lluiten" per trobar el seu lloc a la societat (que més d'un pot pensar que intenta controlar-los) i aquests llibres funcionen com a metàfora vital d'uns lectors que es troben vulnerables davant d'una societat que espera que es converteixin en adults i "aportin" les seves habilitats al bé comú.




I com tot moviment literari, aquesta onada també té les seves obres de referència: la més destacable és la megafamosa  saga de Els jocs de la fam de Suzanne Collins que s'ha convertit en el gran referent (amb adaptacions cinematogràfiques incloses). Però també trobem d'altres aquesta mateix Traició d'Scott Westerfeld, la saga Divergent de Veronica Roth o Junts d'Ally Condie. I aquests només són la punta de llança de tot aquest fenomen! Un cop d'ull a les prestatgeries de la Biblioteca Can Mulà (per exemple!) us permetrà observar de primera mà la vitalitat de la novel·la juvenil distòpica.