dissabte, 25 d’octubre de 2014

Codi 19 : Literatura post apocalíptica

Sovint, es comenta que La Carretera és un llibre de ciència ficció basant-se en el món postapocalíptic en el que transcorre la història. Fins a un cert punt podríem estar d'acord, tot i que podríem dir que aquest llibre o té cap altre element de ciència-ficció en el que basar-se, perquè és cert que comparteix escenari amb molts altres llibres que han imaginat com seria la societat o com es desenvoluparia la humanitat en móns que han patit catàstrofes (naturals, bèl·liques, externes...). Fins al punt que aquesta temàtica s'ha convertit en una altre subgènere de la ciència-ficció. Més encara! Hi ha molts lectors que tenen en aquest subgènere un dels seus favorits (també perquè pel·lícules com Mad Max o Terminator ho han introduït en la memòria col·lectiva visual dels espectadors i/o lectors).

Així que, si us ha agradat tant La Carretera com per continuar llegint històries sobre la humanitat després d'una catàstrofe aquí us comentem uns quants llibres que us poden semblar interessants. Segurament el primer que pot venir a la ment és La tierra permanece de George R. Stewart on s'expliquen els esforços d'un grup de supervivents per tornar a crear un cert model de societat i coneixement en un món on un virus ha destruït pràcticament la forma de vida anterior. Aquesta idea d'intentar recuperar un cert model de societat organitzat també el trobem a El cartero de David Brin. En aquest cas són els carters els que asseguren un model de comunicació entre les persones que hauria de permetre vertebrar i vehicular la societat.



Canviant de punt de vista, podem trobar novel·les tant apassionants com Canto por Leibowitz de Walter M. Miller que aposta per l'experiència d'uns monjos en un món en descomposició. Si ens endinsem en el gènere del terror tenim, per exemple, Soy leyenda de Richard Matheson amb uns vampirs que estan a punt de convertir-se en l'única espècie humana (?) sobre la superfície terrestre o El dia dels trífids de John Wyndham on una humanitat completament cega és amenaçada per una estranya espècie de planta: els trífids.



La veritat és que podríem seguir posant més exemples com el gran Farenheit 451 de Ray Bradbury, ¡Hagan sitio!¡Hagan sitio! de Harry Harrison o les obres de ciència ficció social de John Brunner com El rebaño ciego i això sense oblidar, a nivell local, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

Així que, si voleu seguir experimentant lectures en móns post apocalíptics ja veieu que teniu moltes i moltes oportunitats! Aprofiteu que el món s'acaba :)!

dijous, 23 d’octubre de 2014

Codi 19 : En imatges...

Ja sabeu que en aquest club de lectura ens agrada, sempre que es pugui i valgui la pena, recordar les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim a les tertúlies. En aquest cas, no podíem perdre l'oportunitat de destacar la fidel adaptació de La carretera que l'any 2009 va fer el director John Hillcoat. 
S'ha de reconèixer que el llibre de Cormac McCarthy ja té una aproximació força cinematogràfica i que l'adaptació podia ser més "fàcil" (si això es pot dir) que en altres casos. Tot i així s'ha de tenir una visió clara de com fer-ho i un pols ferm, i això sí que li hem de valorar al director. A part d'una fotografia impressionant que dóna vida a la prosa de McCarthy. De Viggo Mortensen no hem de dir res, ja que les seves habilitats interpretatives es troben fora de tot dubte.