dissabte, 28 de juny de 2014

Codi 18 : 1280 almas

Doncs bé, això s'acaba! Aquí teniu el darrer dossier de l'any! Aquesta vegada, per acabar el curs de sèrie negra, vam optar per recuperar un clàssic: una d'aquelles obres que van ajudar a formar la primera gran massa lectora de sèrie negra i que actualment és considerada un dels pilars del gènere. Ens estem referint a 1280 almas de Jim Thompson, un autor que va elaborar una nova forma d'entendre el gènere i "pare narratiu" de molts altres escriptors que han seguit les seves passes des de llavors.


dilluns, 23 de juny de 2014

Col·leccions de sèrie negra: o no?

A vegades és curiós com funciona el món literari. Normalment les colecciones busquen apropar-se a públics concrets i, per aconseguir-ho, seleccionen un tipus molt determinat d'obres que els permeti arribar a aquest lector tipus que s'han marcat com a objectiu. Un dels criteris sempres és la qualitat de la proposta (i un altre els gustos dels editors, però aquest és un altre tema). Però després el mercat té una màxima que no es pot rebatre: el gust majoritari del públic es qui marca què és el que es ven i triomfa. I, a més, el món editorial no deixa de ser una indústria amb l'objectiu de guanyar diners (i com més millor). 

Així que és interessant veure com col·leccions que, en principi, no tindrien la sèrie negra (o altres gèneres) dins de la seva filosofia editorial, han anat incorporant poc a poc autors d'aquesta temàtica o que s'apropen. Això sí, per disimular, han buscat escriptors de "narrativa general" (per dir-ho d'alguna forma) o escriptors que no es puguin confondre amb els típics autors de best-seller. Qüestió d'imatge, dirien alguns!

D'aquesta forma tenim a Anagrama escriptors com el mateix Bernhard Schlink o Roberto Saviano (on abans bàsicament s'havia publicat a Patricia Highsmith o Walter Mosley), a Benjamin Black (pseudònim de John Banville) a Alfaguara, Ferdinand von Schirach a Salamandra o Johan Theorin a Mondadori.

Al cap i a la fi aquests moviments tenen una conclusió lògica: el gènere de sèrie negra està tant present en els gustos dels autors (i en les vendes) que ha aconseguit "infectar" un bon grapat de col·leccions "generalistes". Però segueixen sent de sèrie negra, eh?

Codi 17 : El lector

Un cop finalitzada la trilogia de Selb (més informació al dossier corresponent) s'ha de reconèixer que Bernhard Schlink no ha tornat a apropar-se al gènere negre. Potser ja va dir tot el que havia de dir o potser li va servir com a repte iniciàtic. Bé, la realitat és que, més enllà d'aquests tres llibres, la narrativa de Schlink s'ha orientat cap a horitzonts més costumistes i intimistes. Sense oblidar, però, un concepte molt present a la majoria del seus arguments: el pes del passat i les seves conseqüències. No és gens estrany, llavors, que el seu llibre més conegut sigui El lector, on, a part de narrar la història d'amor (o passió?) entre un jove adolescent i una dona adulta, Schlink ens torna a parlar sobre l'inmens pes que el règim nazi va suposar a tots els nivells per a la societat alemanya i com, molts dels seus habitants van participar cegament d'aquells anys d'extasi polític i militar que va portar a Alemanya (i bona part del món) al caos i la destrucció.

L'èxit del llibre ha estat tant important (és un títol que acostuma a estar a totes les programacions de clubs de lectura) que fins i tot l'any 2008 es va fer una pel·lícula protagonitzada per Kate Winslet. No cal dir que és un llibre que la Biblioteca Can Mulà recomana activament!