divendres, 5 de gener de 2018

Codi 49 : Famílies de nouvinguts

La filla estrangera ens presenta una altra versió del conflicte generacional pares-fills (filla en aquest cas) però augmentat amb l'aparició d'un altre concepte: el manteniment o no de les tradicions familiars dels nouvinguts que han arribat a societats occidentals (i el xoc de cultures que se'n deriva, amb fills que lluiten per mantenir les seves arrels però que, a la vegada, volen integrar-se en una cultura diferent).

A Catalunya tenim a Najat El Hachmi com a figura representativa d'aquest tipus de novel·la intercultural. Al cap i a la fi, ella és un bon exemple de persona nouvinguda que ha hagut de viure entre dues societats i cultures prou diferents i ha hagut de "dissenyar" el seu propi camí.

En altres països però aquesta inquietud intercultural és molt més present. Només ens hem d'apropar a les illes britàniques per trobar uns quants exemples d'aquest fenòmen (normalment amb Londres com escenari en el seu paper de gran metròpoli intercultural). 

Podríem començar amb Hanif Kureishi que tracta sovint les dificultats de les famílies estrangeres a Anglaterra en llibres com El buda del suburbi (properament li dedicarem una entrada a aquest gran llibre). Però també tenim veus més actuals com Monica Ali que va saltar a la fama literària gràcies al seu llibre 7 mars, 13 rius que retracta la vida d'una família de Bangladesh a la ciutat londinenca. Tampoc ens podem oblidar de Zadie Smith i la seva novel·la Dents blanques on narra les vivències de tres famílies d'origen ben diferent (jamaicans, bengalís i jueus) al Londres més intercultural fruit del colonialisme britànic.

Codi 49 : La filla estrangera de Najat El Hachmi

Amb la lectura del mes de gener fem un salt en el temps i l'espai. Passem de les restriccions morals del segle XVII dels Estats Units d'Amèrica més puritans i aterrem a la realitat catalana dels nouvinguts del segle XX. I ho fem de la mà de l'autora catalana-marroquí Najat El Hachmi, que explicarà una història de conflicte intergeneracional però també de xoc de cultures i tradicions. 

Per acompanyar la lectura, i com és tradicional, podeu consultar el dossier del llibre aquí.


dijous, 21 de desembre de 2017

Codi 48 Bis : La meva família i altres animals de Gerald Durrell.

Sempre, a la programació del Pla 9, ens proposem d'incloure un clàssic de la literatura com a mínim. Aquest any l'obra elegida va ser La lletra escarlata Nathaniel Hawthorne, però també vam contemplar un altre clàssic més de caire humorístic (aquesta obra no té sort, perquè tampoc va entrar a la programació d'humor del curs 2016-2017): La meva família i altres animals de Gerald Durrell. En aquest llibre, de caràcter autobiogràfic, l'autor ens explica la seva infància amb la seva família a l'illa grega de Corfú. La història està plena d'anècdotes sobre el peculiar comportament dels seus parents però també de la gent de la illa amb la que interactuaven. Tot això barrejat amb l'estudi de la fauna que feia el jove Durrell abans de convertir-se en naturalista.

Com veieu el llibre complia totes les condicions per estar present en la programació però tres factors van jugar en contra seva. En primer lloc, les ganes que teníem de programar La lletra escarlata. En segon lloc que fos la primera part d'una trilogia (més concretament, la Trilogia de Corfú que completen  Ocells, bèsties i parents i El jardí dels déus), aspecte que podria dotar a l'experiència d'un cert aire inacabat. I, en tercer però no menys important, que l'any passat ja havíem llegit llibres d'humor i significaria repetir l'experiència.

Així que, esperem que a la tercera vagi la vençuda i ens retrobem amb Gerald Durrell en un futur proper. Ja buscarem el forat!

Codi 48 : Hawthorne, mestre dels relats

Segurament La lletra escarlata és la millor novel·la de Nathaniel Hawthorne i una de les millors obres de la literatura nord-americana de tots els temps. Però si s'ha de recomanar algun text per començar a llegir a Hawthorne, no podem deixar de ressaltar la importància dels seus relats. En aquestes píndoles narratives l'autor va poder desenvolupar tots els temes tant característics de la seva narrativa: els conflictes morals, la culpa, el pecat i situats normalment en aquesta Nova Anglaterra d'arrels puritanes tant present en la seva educació i que li permet crear ambients màgics (la seva literatura bordeja el gènere fantàstic) però també terribles pel pensament i pel comportament humà.

Tenim la sort, a més, que l'editorial Acantilado va començar fa uns deu anys a publicar les recopilacions del seus relats amb l'aparició a les llibres de Cuentos contados dos veces a qui va seguir Musgos de una vieja casa parroquial. Tasca que va acabar fa poc amb l'edició del seu tercer i darrer recull La muñeca de nieve y otros cuentos

Així que si voleu "tastar" la narrativa de Nathaniel Hawthorne ja sabeu, en el pot petit hi ha la bona confitura!

I si voleu llegir només un, El velo negro del ministro és el vostre relat!



dilluns, 18 de desembre de 2017

Codi 48 : En imatges

La lletra escarlata és un llibre que, pel seu conflicte moral, ha atret a molts directors de cinema i teatre (fins i tot té versió operística) que han portat a terme múltiples adaptacions de la història.

Segurament la versió cinematogràfica més coneguda és la de 1995 rodada per Roland Joffé (director de Els camps del silenci o La Missió) i que, en el seu moment, va comptar amb una actriu de renom, Demi Moore, per protagonitzar el paper principal.


Tot i tenir un repartiment de luxe, Gary Oldman i Robert Duvall completaven el repartiment, s'ha de dir la pel·lícula no va ser un gran èxit, més aviat el contrari i demostra la dificultat d'adaptar un llibre tant ric en matisos com La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne.


dijous, 30 de novembre de 2017

Codi 48 : La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne

I arribem al clàssic de l'aquest curs. Ja sabeu que sempre ens agrada reivindicar els clàssics de la literatura. Sobretot si provenen d'autors tan interessants com Nathaniel Hawthorne (EUA 1804-1864), un escriptor que, tot i rebre una educació profundament religiosa, va cultivar una literatura moderna i transgressora per l'època. Un bon exemple és aquest llibre, La lletra escarlata, que tracta del sempre complicat tema de l'adulteri i les seves connotacions morals.

Per posar-vos en situació, podeu començar pel dossier que hem elaborat per a vosaltres. 



divendres, 3 de novembre de 2017

Codi 47 Bis : El país del agua de Graham Swift

Normalment, en aquesta programació alternativa que porten desenvolupant des del curs passat, intentem sempre ampliar la base de títols, però sobretot d'autors. En aquest cas però teníem clar que aquest any volíem llegir un llibre de Graham Swift. Però, com ja hem comentat en un post anterior, Swift compta amb dues molt bones obres... i una havia de quedar fora. Finalment ens vam decidir per Les últimes voluntats, decisió que va provocar que es quedés fora El país del agua

Escollir entre un i altre llibre no va ser una tasca fàcil, perquè són llibres molt diferents que aporten experiències molt diverses, tot i que els dos parlen del passat i els traumes familiars. Però El país del agua és una aposta molt més literària que s'apropa algunes vegades a la narrativa fantàstica a partir d'un paisatge molt particular (l'anomenat Waterland en anglès), aspecte que es confirma amb una prosa més exigent pel lector i que pot provocar que el llibre es gaudeix àmpliament o que el lector no acabi d'entrar en el ritme pausat i nostàlgic que vesteix el conflicte familiar entre el professor d'història Tom Crick (d'aquí que la novel·la es dediqui a repassar la història familiar) i la seva dona que ha segrestat a un infant (i no us expliquem res més!).