dilluns, 13 de març de 2017

Codi 42 Bis : Indecències d'Alan Bennett

Un criteri habitual (i molt bàsic, s'ha de reconèixer) per escollir els llibres del club de lectura és la seva llargada. El temps és limitat i si els llibres superen les 400 pàgines pot ser complicat que les persones que participen al club se'ls puguin acabar. Però curiosament al contrari, que el llibre sigui massa breu, pot ser un impediment per escollir altres llibres. I aquest és el cas d'Indecències d'Alan Bennett, un recull de dos contes llargs força divertits, però que es quedaven curts (mai millor dit) per a les necessitats d'un club de lectura. 



Però això no vol dir que el llibre no valgui la pena. Les dues històries, El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, tenen un bo to còmic basat en un costumisme molt anglès (molt flegmàtic). En la primera, un vídua que treballa fent de pacient imaginària pels estudiants de medecina decideix tenir companyia a partir de llogar una habitació a parelles joves. Una d'aquestes parelles, però, decidirà pagar-li en "espècies" d'una forma força atrevida.

En la segona història Graham Forbes amaga la seva condició homosexual a la seva mare a través del matrimoni amb una dona força rica però no gaire agraciada, la Betty. La seva situació es complicarà amb l'intent de xantatge d'un dels seus amants.

Si alguna vegada heu llegit a Alan Bennett ja sabeu el que podeu trobar en aquestes històries: humor anglès de tradició clàssica (però que en aquest cas deixa amb la sensació d'haver pogut oferir més).

Codi 42 : Segones parts...

... no sempre han de ser dolentes, però sí que és cert que les sèries literàries canvien el concepte que podem tenir d'un autor o d'un llibre, ja que ens podem trobar davant de seqüeles inferiors a l'original que, al cap i a la fin, poden acabar desvirtuant els mèrits inicials. O que poden provocar un cert distanciament dels lectors, al pensar aquests que s'han d'embarcar en una successió de llibres (llegir és invertir temps i no sempre et pots plantejar iniciar una sèrie).

 
Doncs en aquest cas us hem de dir una cosa: El projecte Rosie té segona part! Es diu El efecto matrimonio (Salamandra, 2015). Lògicament no entrarem a explicar l'argument per no avançar esdeveniments de la primera part, però sí que aquest tipus de moviment ens recorda algun altre exemple com la sèrie Wilt de Tom Sharpe o de Conejo de John Updike (tot i que aquesta sèrie no és del tot de humor). Perquè està clar que l'èxit d'una possible sèrie recau sobre el carisma del protagonista. Serà Don Tillman, aquest peculiar professor australià de genètica, prou interessant com per consolidar una sèrie pròpia?

dijous, 23 de febrer de 2017

Codi 42 : El projecte Rosie de Graeme Simsion

Amb la proposta pel mes de març seguirem revisant un altre d'aquells temes habituals en les novel·les d'humor (ja hem passat per la crítica a certs grups socials, la política, la mort...): les relacions de parella. En aquest cas amb El projecte Rosie de l'escriptor neozelandès Graeme Simsion. Aquest llibre també ens permetrà veure de quina forma entenen l'humor a les nostres antípodes. 


I per començar, i conèixer una mica el llibre i el seu escriptor, podeu consultar el dossier corresponent. 

dimecres, 15 de febrer de 2017

Codi 41 Bis : Delicioso suicidio en grupo de Arto Paasilinna

Un dels aspectes que teníem molt clars a l'hora d'elaborar la programació d'aquest any és que volíem tocar, en algun moment, temes com la política, les classes socials, el gènere... i la mort. En aquest darrer cas teníem dues opcions : En picado de Nick Hornby i Delicioso suicidio en grupo de l'escriptor finés Arto Paasilinna. Tot i ser Nick Hornby una debilitat personal de qui escriu aquest text (penso que és un escriptor francament recomanable pels clubs de lectura) la primera opció va ser Delicioso suicidio en grupo, sobretot perquè ens hagués permès conèixer una literatura tant exòtica com la finesa. Però ens vam trobar amb un problema: el llibre ja s'havia llegit en un altre club de lectura de la biblioteca. I com algunes tertulianes participen també en aquest altre club, no ens vam atrevir a caure en la repetició i vam optar per l'opció segura.



Però això no és un impediment a l'hora de seguir recomanant aquest llibre (que té alguns punts en comú amb el de Hornby) que ens explica la història de l'intent de suïcidi col·lectiu de més de 30 persones que viatgen en un autobús anomenat Muerte veloz buscant per tota Europa el precipici ideal per suïcidar-se. Tot i el desenvolupament força surrealista de l'argument no hem de deixar de banda el trist origen de la proposta: Finlàndia és un dels països amb les xifres de suïcidi més altes d'Europa. I és que, com diu el lema del club de lectura d'aquest any: l'humor pot ser una cosa molt seriosa.

Codi 41 : En imatges

Nick Hornby és un escriptor de gran èxit, tant a nivell britànic com mundial. Es podria dir que és gràcies a la seva forma d'escriure (alguns podrien dir, la seva "formula"), explorant habitualment un tema tant seriós com és les relacions personals però sempre amb una bona presència d'humor i, sobretot, amb molt d'amor pels seus propis personatges (no m'agradaria ser un personatge de Michel Houellebecq, per exemple). Aquesta forma "amable" d'escriure, tot i que a vegades pot provocar que algun lector no se l'acabi de prendre del tot seriosament, li ha permès arribar no només al públic lector si no també arribar al món cinematogràfic i veure com la majoria de les seves obres han tingut la seva corresponent versió fílmica (alguna de molt interessant, com la versió d'Alta fidelitat que va dirigir Stephen Frears l'any 2000). 

I A long way down (En picado) no podia ser una excepció. Així que us oferim el trailer de la versió dirigida per Pascal Chaumeil l'any 2014 (sembla que va passar força desapercebuda tot i comptar amb actors com Pierce Brosnan o Toni Collette). I és que tot i que els llibres de Nick Hornby semblin "simples" no sempre es fàcil reflectir el to de les seves històries en imatges.





dijous, 19 de gener de 2017

Codi 41 : En picado de Nick Hornby

Després de riure i molt, amb un clàssic com Tres homes en una barca, viatgem cap al present per apropar-nos a l'obra d'un dels escriptors humorístics més famosos dels darrers temps: l'anglès Nick Hornby, conegut pels seus arguments costumistes al voltant de les relacions humanes. Entre tots els seus llibres hem escollit un de ben curiós pel tema que tracta: el suïcidi. Al llarg d'aquest any volem també experimentar de quins temes es pot fer humor i com fer-ho, i aquesta sembla una bona oportunitat per veure com tracta un tema tant delicat Nick Hornby en el llibre En picado.

El dossier el podeu consultar aquí.


divendres, 13 de gener de 2017

Codi 40 Bis : La tieta Mame de Patrick Dennis

Seguim repassant els llibres que es van quedar fora, després d'una tria complicada, de la programació final d'aquest any. Per aquest mes de gener un dels llibres que vam considerar molt seriosament va ser La tieta Mame de Patrick Dennis (pseudònim de l'escriptor Edward Everett Tanner III). 

Aquesta obra va ser publicada fa pocs anys en català per Quaderns Crema. A la seva pàgina web ens fan un petit resum de l'obra: 

"Un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna. El lector, atònit, suspès entre la fascinació d’advertir molts dels tics risibles de la seva pròpia època i la riallada explosiva de qui es veu arrossegat cap a un vertiginós remolí, viurà la comicitat en tots els seus registres, «des del dickensià fins al pastís llançat a la cara» (en ajustades paraules de Pietro Citati). I tot això per obra i gràcia d’una de les tietes més inoblidables que hagi concebut mai cap escriptor modern, el perfum de la qual sentim surar en l’aire, amb les llàgrimes presents encara als ulls, molt després d’haver tancat el llibre."



 
Com veieu té algunes similituds amb Tres homes en una barca al plantejar una crítica a certs estaments socials (d'aquells que tenen prou diners per no treballar i que pensen que la vida és només una successió de bons moments). Per aquest motiu, així com l'aspecte de clàssic de l'obra de Jerome K. Jerome, vam decidir descartar aquesta Tieta Mame de Patrick Dennis. Tot i això, no us la deixem de recomanar tenint en compte l'èxit que va tenir als Estats Units des de la seva publicació l'any 1955 (com es pot reconèixer gràcies a les adaptacions al cinema o al teatre que se n'han fet).